DESMITIFICAR LA SELECTIVITAT
Estam a punt d'arribar a aquells fatídics dies en què, bé perqué hi estiguem involucrats directament, bé gràcies al sempre inestimable servei dels mitjans de comunicació, serem degudament assabentats que una partida grossa de milers de joves del país estan a punt de jugar-se el futur en una tongada d'exàmens coneguda com la <<selectivitat>>. En particular ja fa alguns dies que els diaris ens han informat que <<Ja ha arribat l'hora de la veritat>> per a més de tres mil estudiants de tota la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb la intenció de fer-nos saber que ja faltaven pocs dies perquè es realitzassin les proves.
Segurament, el fet que aquestes proves siguin notícia, que ocupin un lloc tan preferent en tots els mitjans de comunicació, està basat en l'angoixa que els seus resultats provoquen en els alumnes involucrats i, de retruc, en les seves famílies. Aquest és un fet que, en si mateix, no és dolent, ja que vol dir que són tantes les persones que hi estan involucrades que només això converteix el fet que es realitzin en notícia. Però no seria gens sobrer demanar-se fins a quin punt la forma i la importància que es dóna al fet no afegeix un element més de pressió --certament innecessària-- sobre els alumnes i, per descomptat, sobre les seves famílies.
La raó principal, ben simple per cert, que em duu a pensar que és la gran quantitat de persones involucrades que fa que les proves siguin notícia, rau en el fet que quan a mi em va tocar fer-les (fa molt d'anys), tot i que havíem d'anar a Barcelona a fer-les, ningú, tret de les nostres pròpies famílies i els nostres professors, se n'ocupava. Bé, no és ben bé cert això, el setmanari Felanitx ens donava l'enhorabona tot esmentant els nostres noms i, sigui dit de passada, no erem gaire més de mitja dotzena. Enguany, si es mantingués aquest costum, el setmanari hauria de fer una edició especial, ja que hauria de publicar una llista d'una norantena d'alumnes aprovats que han fet el COU a l'Institut de Felanitx.
Per consegüent, és clar que la notícia no és que hi hagi proves d'accés a la universitat --que aquest és el seu nom i no el desafortunat de selectivitat--, sinó que hi ha molts alumnes que estan en disposició de superar unes proves que els permetran d'iniciar estudis universitaris. I això no pot ser, de cap de les maneres, motiu d'angoixa, ans al contrari, ens hem de felicitar tots com a col.lectiu que una fornada més de tres mil estudiants arribi a aquesta important fita pel nostre, no solament pel seu, futur. I això, en tot cas, hauria de ser motiu de festa i, a la vegada, de reflexió sobre si hem dedicat tots els recursos necessaris perquè arribassin de forma satisfactòria a aquesta fita i també si, allà on van a partir d'ara --sigui la universitat que sigui--, trobaran els recursos mínims suficients per poder completar la seva formació bàsica que tan necessària ens és a tots. I és també aquest un bon moment per demanar als governants --d'aquí i d'allà-- si tant d'esforç no es mereixeria molta més atenció i recursos que els que ara s'hi dediquen.
He dit més amunt, i ho predic sempre que em deixen, que el nom de <<selectivitat>> és, pel cap baix, desafortunat, ja que si amb aquestes proves es tractàs de seleccionar els alumnes, no quedaria més remei que reconèixer que són un fracàs estrepitós, atès que la xifra d'alumnes que les supera està al voltant del noranta per cent. Per consegüent, moltes vegades m'he vist sotmès a una espècie de tercer grau que començava a partir d'aquest raonament: Si aprova tothom, quin sentit té fer-les? La resposta és ben simple: són unes proves d'homologació de coneixements que serveixen --essencialment-- per garantir el principi d'igualtat d'oportunitats per a tots i cada un dels alumnes que volen estudiar una carrera universitària. De fet, és l'únic element igualador que actualment queda en el sistema d'ensenyament, igualador en el sentit que dóna les mateixes oportunitats a tots els alumnes, hagin estudiat a Ciutat o a la Part Forana, a Menorca o a Eivissa o a qualsevol altra illa, hagin estudiat en un centre públic o en un centre privat. Aquesta és la raó de ser principal d'aquestes proves. Hi pensin per un instant i veuran que no poden tenir altre sentit.
També voldria dir que no és cert que els alumnes es juguin el futur en els tres dies de les proves d'accés. Els alumnes han dibuixat --molt més enllà del simple croquis-- el seu futur durant els anys de batxillerat, ja que no cal oblidar que la nota final d'aquest procés d'homologació és el resultat de fer la mitjana entre les notes de les proves i les notes del seu expedient acadèmic (de BUP i COU en el sistema antic, dels dos anys de batxillerat en el nou sistema).
En definitiva, les proves d'accés no es preparen ni tan sols l'últim curs: hom les comença a preparar des de molt enrera. És probable que algú pensi que la sort és un element important i fins i tot decisiu. També n'hi haurà que diran que després, per una dècima en la nota d'accés, un alumne no pot estudiar allò que vol o allà on vol. Res no és perfecte en aquest món i justament per això cada any l'execució de les proves és sotmesa a un rigorós procés d'autocrítica per tal de millorar allò que sigui millorable. Però, em poden ben creure, seria un greu error creure que si un alumne no pot fer uns estudis determinats sigui per mor d'unes dècimes a la nota d'accés. Com a consol immediat pot anar bé, però a la llarga ens convé més analitzar si no és a causa de la manca de recursos suficients per tal de poder ofertar les places necessàries. Ara que sembla que s'acosta el moment definitiu de les transferències de la Universitat, seria molt bo que ho miràssim des d'aquest punt de vista. Altrament, em fa molt l'efecte que seria matar el missatger.
Per endavant, l'enhorabona a tots aquells que veuran aquests dies culminada la primera fita important de la seva formació. Sense oblidar els altres que, encara que siguin pocs, mereixen també que els donem tot el suport i coratge per sortir-ne. He d'insistir-hi: tots ho necessitam.
Llorenç Valverde
Autor: Llorenç Valverde 
Dept. Matemàtiques i Informàtica
Universitat de les Illes Balears.
Cap dret reservat / No rights reserved