INTERNET: MATAR EL MISSATGER
Estic absolutament admirat per l'empenta i unanimitat mostrades aquests darrers dies pels mitjans de comunicació tradicionals per tal de criminalitzar Internet. Tot arrenca en el que pomposament s'ha descrit com <<la desarticulació d'una xarxa que distribuïa pornografia infantil emprant Internet>>. Al final, la <<perillosa xarxa>> estava formada per dos estudiants de vint i vint-i-un anys, i, com molt bé m'ha fet notar el meu fill (quinze anys, internauta convicte i confés), el fet que hagin emprat Internet per a les seves malifetes ha estat també el que ha possibilitat que els hagin aglapit, atès que va ser un oferiment d'intercanvi d'informació fet emprant Internet el que va permetre a la policia americana avisar la d'aquí.
Però, malgrat aquest fet, de sobte, per art i gràcia d'aquests dos passerells, Internet --la gran xarxa de xarxes d'ordinadors-- ha passat de ser el fenomen comunicatiu d'aquest final de mil.lenni en el qual convergien de forma espectacular totes les noves tecnologies de la informació, a un perill que tenim tots a casa. Ja no podrem deixar anar tranquils els nostres fills a casa d'un amic --d'aquests moderns, que sempre n'hi ha--, no sigui cosa que estigui connectat a Internet, perquè poden veure's exposats a <<brutors>>. Com si res, els ordinadors s'han llevat la pell d'ovella que amagava la seva autèntica dimensió de llop. I no ho perdeu de vista, això: ja els tenim a casa nostra, ben endins, a tall de mànec.
Al mateix temps, veus que semblen assenyades surten per la televisió i els diaris tot lamentant-se que els delinqüents sempre van més aviat que les lleis, i que això d'Internet ha fet obsolet un Codi Penal tot just estrenat... Amb una paraula, sembla com si mai no hi hagués hagut pedofília, com si el tràfic de drogues fos una exclusiva d'Internet, i ressalten aquestes i altres connotacions negatives d'aquesta xarxa de xarxes fins a equiparar-la, pel cap baix, a versions actualitzades del diluvi universal o de les set plagues egípcies, totes juntes. Per favor!
Si ho voleu vist de l'altre costat, com que els pedòfils empren càmeres de retratar i de vídeo, hem de criminalitzar la fotografia, com que els traficants de drogues empren cotxes, hem de legislar de bell nou sobre l'ús d'aquests. Ho podem fer així, però perdríem de vista que el delicte no el fa ni el cotxe, ni la càmera, ni l'ordinador: és en un altre lloc el delicte, el lloc on ha estat sempre. Això, desgraciadament, no ha canviat. Potser ara els delinqüents tenen més facilitats tecnològiques, però aquestes facilitats, emprades com en el cas de la pornografia infantil, són les que han fet possible a la policia la tasca de descobrir-los. I tot això sense canviar les lleis, només emprant les mateixes eines que els delinqüents.
Per afegitó, per si no n'hi hagués a bastament amb el missatge subliminal contra Internet, diaris, emissores de ràdio i cadenes de televisió esmentaven explícitament la necessitat de controlar la xarxa per evitar que situacions com aquesta es repetissin i protegir així els menors de perversions electròniques. I aquí és on tot l'afer comença a ser preocupant de debò, ja que, algú més ha reparat que els de la xarxa de pornografia infantil varen ser detinguts l'endemà que els diaris desvetllassin que el Govern de Madrid està <<reflexionant>> sobre la conveniència de reimplantar la censura en els mitjans de comunicació?
Hem de convenir que, si més no, l'escàndol de la xarxa de pornografia infantil ha estat molt oportú per apagar el clamor en contra d'aquesta limitació de les llibertats que ens volen colar a poc a poc i pel darrera, amb l'excusa de, ni més ni manco, <<defensar els drets de l'espectador>>. Aquesta lliçó ja la coneixem, que no ens protegeixin tant i que ens donin eines per defensar-nos nosaltres mateixos. Llibertat vol dir responsabilitat, i la responsabilitat s'ha d'educar. I educar és una tasca que requereix temps, doblers i voluntat. Les darreres accions d'aquest mateix Govern que ens vol <<protegir>> indiquen molt poc d'això darrer --voluntat-- i un no res de la segona cosa --doblers.
En definitiva, pot ser que sigui cert, com vaig sentir en un telenotícies, que Internet s'hagi convertit en un exemple més que no som capaços de controlar la tecnologia. No seré jo qui discuteixi això. Però sí que tenc molt i molt clar que les informacions sobre aquest afer s'estan convertint en un exemple estrepitós que, per damunt de tot, no som capaços de controlar la ignorància.
Llorenç Valverde
Autor: Llorenç Valverde
Dept. Matemàtiques i Informàtica
Universitat de les Illes Balears.
Cap dret reservat / No rights reserved